Helena

Des d’una edat molt primerenca, ja vaig sentir una gran passió per la fotografia, concretament pel retrat i el que se’n pot arribar a aconseguir: des de l’essència més pura de la persona, fins una posada en escena de somni que dugui a la irrealitat.

Sent una nena, ja em fascinava l’estètica de la fotografia de moda i retrats d’artistes dels anys 50. El boom de les Top Models als anys 90 em va generar un especial interés per les revistes de moda, i em va dur a visualitzar fotografies durant hores, perdent la noció del temps. Volia ser allà, veure com es realitzaven aquelles meravelloses  imatges… Les meves característiques físiques em van permetre ser model dels 14 als 20 anys, amb més interés per estar entre bambolines i observar, que en arribar a èsser una reconeguda model, això si, el fet de posar al plató i de desfilar a la passarel·la, era per a mi una forma d’expressió i creativitat.

Durant els meus anys de model no vaig deixar d’estudiar, i em vaig llicenciar en Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona amb 21 anys. Realment volia ser dissenyadora, maquilladora, estilista, Booker… però per diversos motius, vaig concentrar els meus esforços en estudis universitaris que res tenien a veure amb disciplines creatives. Vaig gaudir molt estudiant la conducta humana, em va resultar molt interessant, i no solsament des de la perspectiva patològica, sinó també social, educacional, laboral, fins i tot artística.

En tot aquest temps, mai vaig deixar de sentir aquella passió per la fotografia i tot el su entorn per arribar a construir-la, amb gran admiració per fotògrafs com l’Avedon, Cartier-Bresson, Patrick Demarchelier, Steven Meisel, Annie Leibovitz, per  nomenar només uns quants… tot i que, mai vaig pensar en ser jo mateixa qui disparés.

A arrel d’un projecte enfocat al món del teatre, vaig tenir la primera oportunitat d’estar darrere de la càmera. Gràcies al bon resultat, i a la bona acollida dels retrats, vaig anar descobrint les meves habilitats en el camp de la fotografia creativa.

Això em va dur a fer projectes personalitzats per actors, grups de música i altres professionals… però l’extraordinari va ser començar a experimentar, el que per a mi és la veritable màgia de la fotografia, amb persones que no eren ni artistes ni models, i fins i tot sense que elles mateixes sentissin que tinguessin un atractiu especial. El clima durant la sessió, el moment íntim per que la persona es pogués expresar amb tota tranquilitat, èssent l’únic centre d’atenció, feia aflorar quelcom mai vist davant els seus ulls ni els de les persones del seu entorn, pero era real, i això marcava un abans i un després en la seva auto-percepció en sentit positiu. Tots van començar a dir que era la fotògrafa de l’Essència.

Tot això, sumat a la meva experiència al llarg dels anys en selecció de personal, i posteriorment en departaments comercials, unida als meus coneixements sobre la conducta humana i també sobre l’impacte de la imatge en aquesta, m’ha dut a dedicar-me a la fotografia en 3 àmbits molt específics:

-La fotografia d’empresa i d’imatge corporativa, així com de perfil professional.

Books per a artistes i models.

Reportatge artístic.

No em limito a la fotografia exclusivament, sinó a posar-la en conjunció amb altres àmbits del meu interès, com són la Marca Personal, la Web 2.0, el Marketing Digital y la Psicologia.

Agraeixo que hagis visitat el meu blog, i llegit aquestes línies per saber més sobre mi. Et convido a passejar pel Portfoli, donat que… una imatge val més que mil paraules.

Anuncis